4 Internet: estructura i funcionament
En pocs anys, internet, des de la seva popularització a mitjan dècada del 1990, s’ha anat fent present en les nostres vides. En qualsevol moment podem fer ús d’algun dels seus serveis.
Internetés una xarxa de dades d’abast mundial en la qual estan interconnectats milions de dispositius digitals comunicats entre si.
4.1. Funcionalitat d’una xarxa
Internet és una xarxa de xarxes en què conviuen dispositius digitals de diferents tecnologies i sistemes operatius, però amb un llenguatge comú o protocols que els permet dialogar.
Fig.4.26 Estructura de teranyina
La xarxa es com una gran teranyina, formada per nodesi enllaços de connexió, que poden ser diversos: cable, fibra òptica i enllaç radioelèctric (fig. 4.26). La informació pot anar d’un node a un altre per diferents camins.
En cas d’interrupció d’una ruta, la informació pot viatjar per altres d’alternatives. De fet, la informació quan, surt d’un punt, es trosseja i s’organitza en diferents paquets, que poden circular per rutes diferents i recompondre’s en l’ordinador receptor.
Una xarxa LAN o usuari individual es connecten a internet a través d’un proveïdor de servei d’internet, ISP ( Internet Service Provider).
4.2. El protocol de comunicació
Els protocols de comunicaciópermeten la comunicació entre els ordinadors que estan dialogant, enviant i rebent dades. A internet el protocol emprat és el TCP/IP, acrònim de Transmission Control Protocol/Internet Protocolque actua com a sistema operatiu de la xarxa, que gestiona operacions com ara dividir la informació en paquets, crear un sistema d’adreces, encaminar els paquets per la xarxa i detectar errors en les transmissions de dades.
Exemples: 234.045.099
Quan una informació surt d’un ordinador, el protocol divideix i empaqueta la informació afegint dades a cada paquet per assegurar que arribaran a la destinació adequadament i la informació es recompondrà correctament.
Per encaminar els paquets sense error, la xarxa necessita d’un sistema d’identificació de tots i cada un dels ordinadors connectats. Aquesta es fa amb un identificador o adreça IPo IPv4, que s’ha d’assignar manualment o bé automàticament a cada dispositiu connectat. És un conjunt de quatre blocs numèrics, de tres xifres cadascun (amb un valor que pot variar entre 0 i 255), separats per punts, que identifica l’ordinador de manera única. Accedir a un servidor de pàgines web significa accedir a l’adreça IP del seu servidor. Per evitar aquesta nomenclatura numèrica, a l’hora de consultar un lloc web, se substitueix per una adreça amb un nom que sigui significatiu del lloc: aquest format rep el nom d’ adreça URL( Uniform Resource Locator). Per exemple: http://ca.wikipedia.org. Per navegar amb els noms literals d’un web cal que hi hagi un servidor que faci d’intèrpret de les URL i les tradueixi a la seva adreça IP. Això és justament el que fa el servidor de nomso DNS( Domain Name Service) que està a internet.
Xarxa local: LAN
Una xarxa consisteix en un mínim de dos ordinadors que es poden comunicar entre si, que es transfereixen informació seguint uns protocols i unes normes comunes. Quan aquesta xarxa és de petit abast, es coneix com a LAN (Local Area Network).
Indica si els dispositius següents es poden trobar en una xarxa local o no.
4.3. Models de comunicació
Fig.4.29 La Viquipèdia és un exemple d’aplicació d’internet.
A la xarxa internet, els ordinadors poden comunicar-se seguint dos models: a)client-servidor i b)igual-igual.
El model client-servidors’estableix entre un ordinador que consulta informació (client) i un altre que proporciona un servei o informació (servidor). Aquest model és el que s’estableix quan es consulta un web.
Aquesta relació, però, ha canviat amb l’anomenada Internet 2.0, que es fonamenta en la interactivitat dels llocs web i els usuaris que poden crear també informació: blocs, wikis, xarxes socials, etc., i entorns per compartir recursos en línia que permeten emmagatzemar continguts, com vídeos, fotografies, plataformes educatives, etc.
En la relació igual-igual(en anglès Peer to Peer[P2P]), cada ordinador pot actuar com a client i com a servidor d’altres connectats a la xarxa. És un sistema per compartir fitxers de manera descentralitzada. Aquest model de comunicació és el que s’utilitza en les xarxes de compartició de fitxers com eDonkey, o de comunicació com Skype.
Informàtica en núvol
L’usuari en fa ús des de qualsevol ubicació sense necessitat de disposar del programari (editor de textos, full de càlcul, editor web...) ni d’un dispositiu d’emmagatzematge de dades; amb la connexió a internet és suficient. A més, permet i afavoreix el treball compartitamb altres persones. En són exemples aplicacions com ara Google Apps i Officce365.
Per a l’usuari, canvia la necessitat de tenir programari instal·lat en el mateix ordinador, que ja no li cal. Per accedir a aquests serveis només li fa falta un ordinador amb connexió a internet. Però apareixen certs interrogants: a) Les dades són de l’usuari o del prestador del servei? b)L’empresa pot vendre dades dels seus usuaris? c)A quin servidor i país resideixen les dades dels usuaris? d)L’emmagatzematge és segur? e)Està protegit del robatori?
